dimarts, 5 de gener del 2016

Malalties relacionades amb la sang

MALALTIES RELACIONADES AMB LA SANG

La majoria de les malalties de la sang tenen el seu origen en un mal funcionament de la medul·la òssia vermella, que és on es formen la majoria de
les cèl·lules sanguínies.

Algunes de les malalties relacionades amb la sang són:

- La leucèmia. És un tipus de càncer que afecta la medul·la òssia o els
ganglis limfàtics. 

Es manifesta per l’augment del nombre de glòbuls blancs a la sang, que, a més, són incapaços de lluitar contra les infeccions.

També es produeix una disminució del nombre de glòbuls vermells i de
plaquetes.

El tractament en el primer cas consisteix a fer un transplantament de

medul·la òssia.


- L’hemofília. És una malaltia hereditària en què les persones que la
pateixen no poden (o els costa molt) coagular la sang en cas
d’hemorràgia o bé pateixen hemorràgies espontànies.

Les plaquetes són les encarregades d’iniciar el procés de coagulació.
Però perquè aquesta es produeixi d’una manera normal es necessita la
col·laboració de dotze substàncies diferents, anomenades factors de
coagulació. 

Al plasma dels hemofílics hi falta algun d’aquests factors, de manera que la coagulació és molt lenta.

El tractament consisteix a injectar el factor de coagulació defectuós en

cas que la persona afectada pateixi una hemorràgia.

Anèmies II

Anèmia megaloblàstica

L'anèmia megaloblàstica o anèmia perniciosa, és un tipus d'anèmia
caracteritzada per glòbuls vermells molt grans i el seu contingut intern no
està completament desenvolupat. 

Això fa que la medul·la òssia produeixi menys glòbuls i, algunes vegades, els glòbuls moren abans dels 120 dies. Els glòbuls vermells poden ser ovalats.

La malaltia afecta sobretot a persones amb descendència escandinava o
europea nòrdica. En general, l'anèmia perniciosa no es presenta abans
dels 30 anys, però també pot ocórrer en els nens menors de 3 anys.

Els símptomes d’aquesta anèmia són els següents:

• Músculs febles.
• Formigueig en peus i mans.
• Dificultat per caminar.
• Nàusees.
• Disminució de la gana.
• Pèrdua de pes.

• Irritabilitat.
• Manca d'energia o cansament (fatiga).
• Diarrea.
• Llengua sensible i llisa.

• Augment en el pols (taquicàrdia).

Anèmia per deficiència d’àcid fòlic

La deficiència d'àcid fòlic a la sang, pot causar un tipus d'anèmia
coneguda com anèmia megaloblàstica (perniciosa). 

L'àcid fòlic és una vitamina B requerida per a la producció de glòbuls vermells normals.

Aquesta anèmia la pateixen:

- Persones que no tenen una dieta equilibrada, en la qual falten les
quantitats necessàries d’àcid fòlic.

- Les persones que veuen alcohol, ja que aquest interfereix en
l’absorció de l’àcid fòlic.

- En els celíacs.


- Persones amb càncer.

La incapacitat d'absorbir l'àcid fòlic pot ser també hereditària.

És un problema genètic en el qual els nadons no poden absorbir àcid fòlic en
els seus intestins. 

Això requereix un tractament intensiu d'hora per prevenir els problemes a llarg termini com el retard mental.

Anèmia hemolítica

Els glòbuls vermells de la sang es destrueixen més ràpid del que la
medul·la òssia pot produir-los. 
El termini per a la destrucció dels glòbuls vermells és "hemòlisi". 

Hi ha dos tipus d'anèmia hemolítica:

• Intrínseca: la destrucció dels glòbuls vermells a causa d'un defecte en
aquests.
Aquestes condicions produeixen glòbuls vermells que no viuen tant com els glòbuls vermells normals.

• Extrínseca: els glòbuls vermells es produeixen sans però més tard són
destruïts en quedar atrapats a la melsa, destruïts per una infecció o

destruïts per fàrmacs que poden afectar els glòbuls vermells.

Anèmies I


L’anèmia és produeix a conseqüència del descens de glòbuls vermells
o de la quantitat d’hemoglobina. 

La causa més freqüent és la insuficiència de ferro, ja que és el component essencial perquè l’hemoglobina pugui transportar oxigen.

Els símptomes que caracteritzen la malaltia són cansament i pèrdua de
vitalitat (astènia). 

En la majoria dels casos es corregeix amb una dieta equilibrada i rica en aliments que aportin ferro, com la carn, el peix, les fruites seques i els vegetals de fulla fosca.

Hi ha diferents tipus d’anèmies:

Anèmia ferropènica

Aquest tipus d'anèmia es deu a l'absència del ferro necessari per produir
hemoglobina, la proteïna dels glòbuls vermells que transporta l'oxigen
per tot el cos. 

Normalment el cos té prou reserves de ferro i en són els glòbuls vermells una font important de ferro. 

Els glòbuls vermells viuen uns 120 dies, i en morir, el ferro que contenen és reabsorbit per l'organisme. 

L'anèmia ferropènica constitueix el 90% de les anèmies de la infància.

Aquesta anèmia passa per tres raons principals:

• Una dieta pobra en ferro.
• Incapacitat d'absorbir ferro dels aliments.
• Hemorràgies que redueixen el nombre de glòbuls vermells en el cos.

Anèmia de Cooley

L’anèmia de Cooley és un trastorn hereditari que afecta la producció
d'hemoglobina normal. 

L’anèmia de Cooley inclou moltes formes diferents d'anèmia. 
La gravetat i el tipus d'anèmia depenen del nombre de gens que estiguin afectats.

Aquesta anèmia és causada per mutacions en la cadena beta de la
molècula d'hemoglobina.

El tractament específic de la beta talassèmia o anèmia de Cooley serà
determinat pel seu metge basant-se en el següent:

• La seva edat, el seu estat general de salut i la seva història mèdica.
• L’avançament de la malaltia
• La seva tolerància a determinats medicaments, procediments o
teràpies.
• Les seves expectatives per a la trajectòria de la malaltia.

• La seva opinió o preferència.

Malalties del cor i dels vasos sanguinis

MALALTIES DEL COR

 - L’infart de miocardi: és la mort d’una part de les cèl·lules del miocardi del cor per manca d’oxigen a conseqüència d’un coàgul que obstrueix una artèria coronària. 

Aquesta malaltia es manifesta amb dolors aguts al pit i al braç esquerre. 

Si no s’actua immediatament, pot provocar la mort.

- L’angina de pit: és més lleu que l’infart i no arriba a provocar la mort de cèl·lules del miocardi.

 MALALTIES DELS VASOS SANGUINIS

- L’arteriosclerosi: consisteix en un enduriment de les artèries provocat per l’acumulació de plaques de colesterol a la paret interior d’aquests vasos.

 Aquestes plaques, a més de reduir el pas de sang a les artèries afectades, afavoreix la formació de coàguls o trombes, com es pot veure en la fotografia.




- La trombosi: és la formació d’un trombe o coàgul que viatja per la sang i que, en un moment donat, pot impedir l’arribada de sang a una part d’un òrgan i provocar una embòlia.

- Les varices o varius: consisteixen en la dilatació patològica de les venes, especialment de les cames, que dificulta el retorn de la sang al cor.

Blog Post 01

 - La hipertensió. Es presenta quan la pressió sistòlica (màxima) és superior a 15 cm de mercuri i la diastòlica (mínima), a 10 cm. Les causes són poc conegudes.

Funcions del sistema linfàtic


Funcions:

- Recol.lectar i dissoldre el líquid intersticial a la sang.

- Actuar com a sistema accessori perquè el flux de líquids d´espais tissulars torni a ser reabsorbit i passi a la circulació sanguínia.

- Eliminar les toxines.

- Mantenir les concentracions de proteïnes bàsiques en el líquid intersticial.

- Absorbir els nutrients de l´aparell digestiu i transportarl-los juntament amb 
l´oxigen als llocs on no hi ha vasos capil.lars.

- Defensa el cos contra els organismes patógens.


Circulació limfàtica:

- Comença en els capil.lars limfàtics, que són com fons de sac a prop de les cèlules.

- Aquest capil.lars van confluint arribant a les venes limfàtiques.

- Les venes limfàtiques aboquen als col.lectors limfàtics.

- Els col.lectors limfàtics arriben als dos col.lectors terminals.



Els òrgans limfàtics són: 

  • Amígdales palatines
  • Glàndules adenoides
  • Tim
  • Melsa
  • Plaques de Peyer
  • Apèndix vermiforme
  • Medul.la òssia vermella

Sistema limfàtic

El sistema limfàtic és complementari a l’aparell circulatori i és construït per una xarxa de conductes molt prims (vasos limfàtics) que s’estenen per tot l’organisme i dins dels quals circula un líquid (limfa) que prové dels espais intercel·lulars. 

Al llarg d’aquesta xarxa de conductes hi ha una mena de nòduls (ganglis limfàtics) de la mida d’un pèsol que filtren i depuren els productes que arrossega la limfa. 

Aquest líquid és, finalment, abocat a la circulació sanguínia de retorn cap al cor.

El sistema limfàtic és constituït, doncs, per la limfa, els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics. 


La limfa és un líquid similar a la sang, però que conté menys proteïnes i no té glòbuls vermells ni plaquetes. 

• Els vasos limfàtics són semblants a les venes (també tenen vàlvules per impedir que la limfa reculi), però són més permeables i tenen els extrems tancats. 

Els vasos limfàtics acaben desembocant en dos conductes de més diàmetre, el canal toràcic i la gran vena limfàtica, que aboquen, finalment, el seu contingut al torrent sanguini. 

• Els ganglis limfàtics són uns nòduls distribuïts per tot el cos, però que es concentren en determinats punts com regió inguinal, les axil·les i el coll. 

Tenen dues funcions: 

- Filtrar la limfa eliminant les cèl·lules i els productes estranys. 

- Fabricar un tipus de leucòcits, els limfòcits, que tenen funció immunitària.

Circulació sanguínia

La circulació de la sang

La sang recorre un circuit doble.

 Això vol dir que abans de tornar a qualsevol òrgan sempre passa dues vegades pel cor. 

Circulació menor o pulmonar: és la circulació que s’estableix entre el cor, els pulmons i de nou al cor: 

 La sang carregada de diòxid de carboni i pobra en oxigen, surt del ventricle dret per les artèries pulmonars i es dirigeix cap als pulmons. 

En els alvèols pulmonars, la sang perd excés de diòxid de carboni i recupera els nivells d’oxigen. 

A continuació, retorna a l’aurícula esquerra a través de les venes pulmonars. 

Circulació major o general: durant aquest recorregut la sang mai no entra en contacte amb les cèl·lules; els intercanvis es produeixen a través de la membrana dels capil·lars. És a dir, la circulació és tancada.

La sang surt carregada d’oxigen del ventricle esquerre per l’artèria aorta i arriba a tots els òrgans.

Allí deixa l’oxigen i els nutrients i recull els productes de rebuig. 

Retrona al cor, a l’aurícula dreta, a través de les venes caves superior i inferior. 

La vena cava superior recull la sang provinent del cap i dels braços; la vena cava inferior retorna la sang de la resta del cos


El cor

El cor es l'òrgan del sistema cardiovascular que actua com a bomba que impulsa la sang pel sistema arterial i la xucla pel sistema venós. 

Està situat al pit, entre els dos pulmons, lleugerament desplaçat cap l´esquerra, te la mida d´un puny.

A cada batec, el cor s´eixampla i s´omple de sang, en contreure´s, l´explusa i la fa circular.En un minut, el cor batega unes 70 vegades, tal com pots observar si et poses la mà sobre el pit.

Els pacients poden sobreviure si la arteria no treballa bé però si els ventricles paren de contraure el pacient es mor en minuts. El múscul del cor rep sang per les artèries coronàries.

Cada batec té dues fases:
1. Sístole: el cor és contreu i expulsa la sang cap a les artèries.
2. Diàstole: el cor s´eixampla i s´omple de sang que prové de les venes.


El seu interior té 4 cavitats: dues aurícules a la part superior i dos ventricles en la part inferior. 

A l'aurícula dreta arriben les venes caves. Pel ventricle dret surt l'artèria pulmonar i per l'esquerre surt l'artèria aorta.


Parts del cor.

Els vasos sanguinis

Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang.
N'hi ha de tres tipus: artèries, venes i capil·lars.

Les artèries transporten la sang del cor a la resta del cos. Tenen les parets 
gruixudes.

Les venes transporten la sang de les diferents parts del cos cap al cor. 
Tenen les parets primes.

Els capil·lars són vasos molt fins que comuniquen les artèries amb les venes. 
En els capil·lars es produeix l'intercanvi de substàncies entre la sang i
les cèl·lules.




La sang

La sang és una suspensió de cèl.lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir l´oxigen i els nutrients als diferents teixits del cos,i també te la funció d´eliminar els residus, entre altres. 

Està formada per una matriu extracel·lular líquida anomenada plasma i per cèl.lules sanguínies.

Plasma:

És un líquid groguenc constituït bàsicament per aigua. Transporta substàncies nutritives i substàncies residuals.


Cèl.lules sanguínies:

· Els glòbuls vermells. Tenen forma de disc i són vermellosos. Transporten l'oxigen i el diòxid de carboni.

· Els glòbuls blancs. Tenen forma irregular i són gairebé transparents. Combaten les infeccions causades per microorganismes com ara la grip.

· Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. Són les responsables de la coagulació de la sang quan es produeix un tall a la pell.



La sang té una gran varietat de funcions:





  • Funció respiratòria: Transporta oxigen (O2) des dels pulmons cap als diferents teixits.
  • Funció nutritiva: Transporta nutrients cap als diferents teixits.
  • Funció excretora: Transporta els productes de secreció dels catabolisme cel·lular cap als òrgans cap on han de ser eliminats.
  • Funció de regulació hormonal: Transporta les hormones cap a les cèl·lules diana.
  • Funció reguladora tèrmica: Distribueix calor per tot el cos per mantenir una temperatura constant.
  • Funció del manteniment del pH: Controla el pH constant al llarg del cos. El pH plàsmic normal és aproximadament de 7,4.
  • Funció de manteniment del volum intersticial: Conserva inalterat el volum del líquid contingut en el compartiment existent entre les cèl·lules dels teixits.
  • Funció defensiva: La sang protegeix l'organisme de les infeccions, ja que és la encarregada de transportar els glòbuls blancs que són encarregats de sistema immunitari.


  • Funció hemostàtica: Quan hi ha una lesió, la sang deté els seves pròpies ferides a través de les plaquetes.